JOSEP SALLENTMANRESA "Jo sempre explico el mateix als meus clients. Si a un empresari li pot costar 60.000 o 70.000 euros acomiadar un treballador que està de baixa i de qui té sospites que està treballant per a la competència, però sense proves... li resultarà molt més econòmic contractar un detectiu privat: si es gasta uns 5.000 euros per uns quants dies d'investigació, pot obtenir de nosaltres fotografies i vídeos que demostren que està fent competència deslleial. De fet, això va ser un cas real. L'empresari es va gastar 5.000 euros però, gràcies a això, va poder acomiadar el treballador sense haver de pagar-li ni un duro".

Qui explica aquesta història és Johann's Lid, el sobrenom comercial d'un detectiu privat que treballa a Manresa i que té clients a tota la Catalunya central. Lid amaga expressament el seu nom real per qüestions de seguretat. Assegura, de fet, que ell és "l'únic" detectiu que continua en actiu a la comarca del Bages (almenys, en una situació de legalitat) i, amb ell, hi treballen mitja dotzena de col·laboradors. "Però abracem molt més que Manresa: arribem a Puigcerdà, Andorra, Solsona, Martorell, Granollers, Vic... Si haguéssim de viure només de Manresa, potser sí que ens moriríem de gana", admet amb un somriure.

I què és el que permet a Johann's Lid i als seus treballadors poder continuar guanyant-se la vida? Ell ho té clar: "les investigacions per temes laborals", diu. Segons concreta, "els casos que fem més són investigar la gent que està de baixa: comprovar que sigui justificada, i que no treballi i faci competència deslleial. Sobretot, investiguem molts casos de comercials: empreses que s'assabenten que el seu representant ha anat a oferir els seus serveis a una empresa diferent... i que, per tant, volen saber per a qui treballen".
Un altre assumpte que també és força habitual, afegeix, són els robatoris que poden cometre treballadors a l'empresa. "Hi ha empresaris que estan molt equivocats: si troben a faltar alguna cosa, truquen als Mossos d'Esquadra i es pensen que estarà tot solucionat. I no. Els Mossos volen proves i evidències, i moltes vegades no hi són. I, si no hi són, ells no faran res. En canvi, nosaltres podem fer una investigació exhaustiva, amb càmeres, microcàmeres, fent seguiments... fins que podem demostrar amb fotos i vídeos que un treballador està robant a l'empresa", explica Johann's Lid.

En aquest sentit, explica el cas de "tres o quatre treballadors que s'havien posat d'acord per fer neteja a l'empresa. La investigació va costar potser 6.000 o 7.000 euros, però és que els havien desaparegut productes que tenien un valor de més de 130.000 euros. I, és clar, van poder acomiadar els lladres sense haver de gastar-se res".

I és que Lid remarca que els jutges, que són els que han de validar si un acomiadament és procedent o no, fan totalment cas dels informes dels detectius privats, sempre que acreditin la seva legalitat. "Si al jutge li portes bones gravacions, bones fotografies... en un document ben detallat, amb la llicència legal de detectiu privat... normalment no tenen dubtes", assegura Johann's Lid.
Qui també li dóna la raó és un detectiu privat que treballa per la zona d'Igualada i que té un àmbit territorial que comprèn les comarques del Penedès i el Garraf. Es diu Albert i fa pocs anys que s'ha establert en aquesta àrea després d'haver-se cansat de fer de col·laborador en empreses de detectius privats a la ciutat de Barcelona. "Els temes laborals són una bona part de la feina", afirma. Però afegeix que "tampoc no són els únics. Una altra part de casos que fem actualment són per temes civils: bàsicament per temes de custòdies de fills i pensions alimentàries".

És a dir, concreta, "persones que volen investigar les seves exparelles per demostrar que no estan capacitades per fer-se càrrec dels fills o per poder aportar proves que poden assumir més diners per pagar la pensió d'alimentació", explica l'Albert. En definitiva, conclou: "els casos que més fem avui en dia són tots els que tenen alguna rellevància jurídica: tant particulars que volen guanyar un tema familiar davant el jutge obé empreses que volen investigar els seus treballadors per assumptes laborals", ressalta.
Tot i així, hi ha temes de caire laboral que han anat molt a la baixa amb la vinguda de la crisi econòmica i que, abans, eren molt més reclamats als detectius privats. Segons explica Johann's Lid, "abans ens demanaven molts més informes quan una empresa volia contractar un treballador. Volien saber el currículum de la persona que estaven a punt d'agafar: volien comprovar que tot fos veritat, perquè se n'havia anat d'altres empreses, si havia estat problemàtic... es tractava d'empreses grans que havien tingut problemes amb altres persones, que no havien resultat rendibles, i quan havien d'agafar un encarregat d'oficines, de manteniment... volien assegurar-se que agafaven la persona adequada". Ara, en canvi, afegeix, "ja fa temps que no tenim encàrrecs d'aquests".

El que tots els detectius remarquen és que la imatge amb què habitualment se'ls associa, la de vigilar parelles per caçar-les amb els seus amants, no té res a veure amb la realitat. "El seguiment d'infidelitats amoroses és el que menys es fa avui en dia. Això significa que hi hagi menys infidelitats ara que abans? No. Simplement, que la gent té menys diners i pensa que, si la seva parella l'enganya amb algú altre, doncs que li vagi bé", diu explícitament Johann's Lid. En tot cas, afegeix, si rep algun encàrrec d'aquest tipus "és per poder tenir més força a l'hora de la separació, pel tema de repartiment de béns, de la custòdia dels fills... però igualment són casos comptats".

Per la seva banda, l'investigador Albert també hi està d'acord: "segueixen arribant alguns casos, molt pocs, d'aquest tipus, però normalment amb l'objectiu que tinguin rellevància jurídica". I afegeix: "és cert que normalment la figura del detectiu privat està associada a les infidelitats, però, abans de la crisi, no era el tema més recurrent, i ara ho és molt menys"