JOHAN'S LID utilitza "COOKIES" para garantitzar el correcte funcionament del nuestre portal web, milloorant la seguretat, per obtener una eficacia i una personalització superiors, per recollirr dades estadístiques i para mostrar-vos publicitat relevante.
Si continúeu navegant o premeu el botó "ACEPTAR" considerarem que accepteu tot el seu us. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES.

 
D'acord Més informació
Consulta'ns: Contacte: 609 782 000



LA COMARCA DEL BAGES


Ubicats a la comarca del Bages, al mig de Catalunya, la nostra situació ens permet tenir un gran espai d'actuació a tot Catalunya, Espanya, França i Andorra.




La comarca del Bages amb capítal a Manresa es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou una part de la comarca natural del Moianès i una part de la del Lluçanès, així com un municipi de la de l'Alta Segarra, o Segarra calafina.

Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.

La població ocupada segons dades de 2001 ho està en un 52% en el sector de serveis, en un 35,7% en el sector industrial, en un 11% en la construcció i en un 2% en l'agricultura. La indústria minera és molt antiga amb la sal de Cardona i amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent. Una indústria molt diversificada, i antigament de predomini tèxtil, aprofita la força motriu del Llobregat i el Cardener, els dos rius que reguen la comarca.

La comarca està situada al bell mig de Catalunya, equidistant dels Pirineus, de la costa, de les comarques gironines i lleidatanes, ocupa l'angle sud-est de la Depressió Central.

La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani, però té molts elements submediterranis, principalment a les obagues i a les fondalades. El bosc d'alzines i/o roures (Quercus pubescens i Quercus x cerrioides) es creu que predominaria a la vegetació natural de la comarca, si bé només ocupa grans extensions a zones del Moianès i a la part alta de Montserrat i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment l'arbre més important és el pi blanc, molt resistent a la sequera i adaptat a viure en sòls pobres en nutrients, que sovint es troba associat a prats secs (joncedes, llistonars) i a matollars (brolles) de romaní i altres arbustos de fulla petita.

La xarxa fluvial que travessa la comarca forma un eix arborescent format pels rius Llobregat i Cardener i les rieres de la Gavarresa, de Calders i de Rajadell. Aquest sistema fluvial ha configurat l´aspecte físic del Bages, però també l'humà, perquè la població s'ha instal·lat a les fons de les valls, a les carenes entre els rius i als altiplans.

L'agricultura del Bages és essencialment de secà. Els cultius són mediterranis, cereals, vinya i olivera. La indústria tradicional era la tèxtil i cotonera. Posteriorment s'hi van instal·lar indústries mineres de sals potàssiques, metal·lúrgiques i químiques.


Clima


El Bages està constituït per una plana de 200 a 300 m i una zona elevada de muntanya mitjana o altiplans de fins a 1.000 m d'altitud que l'envolten. Al mig de la plana s'hi estableix una inversió tèrmica, no tant potent, però, com a la Plana de Vic, cosa que explica que les mínimes en algunes ocasions hagin arribat a Manresa a -17ºC i que a l'hivern s'hi formi generalment una boira que normalment s'esvaeix al mig dia. En general les temperatures mitjanes oscil·len a la plana entre els 4ºC de gener i els 24ºC al juliol amb uns 14ºC de temperatura mitjana anual mentre als altiplans i la muntanya mitjana tenen una temperatura similar al gener però més baixa al juliol (uns 21ºC). La pluviometria varia entre un màxim de 670 litres a l'any a Moià, a l'est, i el 590 litres del sud del Bages. El mínim pluviomètric és al juliol entre 40 i 20 litres de mitjana essent més acusat a la plana. La tardor pot ser molt plujosa ja des del mes de setembre i pot produir estralls. El fons de la plana és poc ventós però les zones elevades ho són força dominant el vent de ponent o Segarresa.

Cultiu


Hi predomina el cultiu de secà però hi ha una zona de regadiu amb conreus d'horta d'unes mil hectàrees fet des de temps medievals gràcies a la construcció de la Sèquia de Manresa. La sèquia és una de les principals obres d'enginyeria civil medieval d'Europa. Datada al segle XIV, té 26 quilòmetres de llargada i només 10 metres de desnivell. Porta l'aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i desemboca al Parc de l'Agulla. A més d'aquesta ciutat, altres poblacions com Santpedor, St. Fruitós, Pineda i St. Joan de Vilatorrada prenen aigua de la sèquia.

En el secà s'hi fan sobretot cereals (ordi i blat principalment), alguns conreus industrials com el gira-sol o el cànem, la vinya i l'olivera, encara que aquesta periòdicament pot quedar afectada per fredorades com les de 1956, 1962 i 1985.
Detectius Johann's Lid
L.O. 674
R.N.SEG.PRIVADA - 10.075
 - Manresa (Barcelona) 
609 782 000
COMPARTEIX LA NOSTRA WEB A
Compartir Twitter Compartir Facebook
n° visites: 199383